Llegir en família: contagiar amb l’exemple

Josep Antoni Fluixà

Sense la implicació de les famílies, l’adquisició de l’hàbit de la lectura és una pràctica molt difícil d’aconseguir per als infants.
L’escola, com a institució compensadora de desigualtats de caràcter social i cultural, pot contrarestar algunes deficiències
i, fins i tot, aconseguir alguns èxits individuals, però no pot consolidar una pràctica lectora quan l’alumnat
abandona l’edat escolar. La família, per contra ?amb l’ajuda de l’escola?, sí que pot fer lectors.
Sobretot, perquè la lectura és un hàbit adquirit que té en l’exemple i la imitació dels altres la millor de les transmissions.


Per tant, no ens ha d’estranyar que, en aquelles famílies més preocupades per l’educació dels seus fills, l’adquisició
de la tècnica de la lectura, com també el gust per la lectura com a font de plaer, siga un dels aspectes sobre el qual es
mostren més predisposades a col·laborar amb l’escola. Una predisposició ben visible quan les criatures són menudes,
especialmenten els cursos d’Infantil i en els primers nivells de l’Educació Primària, però que hauria igualment d’estendre’s 
al llarg de tota l’escolaritat. De fet, les famílies no haurien de desentendre’s mai de l’evolució lectora del seu fill o filla
Evidentment, la família ha de ser un exemple imprescindible per a l’infant i, en conseqüència, com més prompte es
comence a oferir un espai lector millor.

juguem


Si és possible, des de l’arribada del nounat. En aquest sentit, els membres d’una família han de donar en primer lloc exemple,
com ja hem dit, i això significa ser lectors, o almenys donar-ne una imatge. Però també altres accions o estratègies com ara
escoltar l’infant i conéixer-ne els gustos i les aficions, compartir lectures amb els nostres fills i les nostres filles, proposar
i no imposar mai els nostres gustos personals, acompanyar els infants en la recerca de llibres a les biblioteques o
llibreries, respectar les eleccions personals, saber donar el consell adequat, estimular el coneixement d’una obra o d’un
autor, ajudar l’infant en l’organització del temps lliure, etc. Però, principalment, les famílies hauran d’aprendre a ser-ne constants,
perquè el gust per la lectura s’adquireix a poc a poc i no ens podem decebre davant el primer contratemps. 
A més, les famílies han de ser conscients que, per a cada edat, les accions i les estratègies varien.

 

El primer pas, sens dubte, és l’ús de l’oralitat: la narració habitual de contes o la recitació de poemes infantils. Si
s’aconsegueix, gràcies a l’oralitat, la transmissió d’uns valors  culturals i la creació del desig i el plaer de la ficció en l’infant
que escolta, tindrem jaguanyada una gran part de la partida.Però recordem que es tracta d’una partida llarga i, per això, no
deixarem mai l’ús del’oralitat. Als xiquets i les xiquetes de més de huit o nou anysels agrada molt escoltar històries, tal com 
ens ocorre tambéa les persones adultes. En conseqüència, no els diguem mai als nostres fills que ara ja són majors i que han 
de llegir sols.


Naturalment, a més de l’oralitat, haurem d’aplicar altres accions, com, per exemple: valorar positivament el fet de llegir, fer del llibre un objecte quotidià a casa perquè ens veuen llegir i perquè hi ha llibres a les prestatgeries, practicar el costum de regalar llibres i, en general, fer de la lectura una pràctica saludable i habitual en el nostre entorn familiar.

COMPARTIR:

Vols saber més? Subscriu-te al nostre butlletí