A partir del pròxim dimarts, 22 de gener, ja pot trobar-se a les llibreries Em dic Vermell, l’obra que va suposar la consagració definitiva de Pamuk com un dels escriptors més interessants i renovadors de l’actualitat. Aquest títol, traduït per Carles Miró, s’uneix a Istanbul, ciutat i records i El castell blanc, publicats amb èxit en la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera, editora del premi Nobel en la nostra llengua. En els pròxims mesos eixiran publicats altres títols d’Orhan Pamuk com ara Altres colors, El llibre negre, El museu de la innocència o Neu.

Ambientada en l’Istanbul del segle xvi, Em dic Vermell combina la narració de misteri, una història d’amor captivadora, allunyada dels estereotips occidentals, i una reflexió filosòfica sobre les fonts de les quals beu l’art. El desig del sultà d’immortalitzar la seua figura en un llibre farà que quatre artistes se salten la prohibició explícita que fa el Profeta al respecte i treballen en secret per elaborar un llibre ple d’imatges no pintades mai abans.

L’assassinat d’un dels quatre mestres il·lustradors és el punt de partida d’un relat original i fascinador en què s’intercalen les veus dels protagonistes amb les de simples testimonis. Aquesta profusió de punts de vista –que Pamuk orquestra amb mestria– permet al lector endinsar-se de ple en la història.

Tanmateix, Em dic Vermell va més enllà del relat de ficció i explicita l’enfrontament inútil i, quasi sempre, cruel, de l’ortodòxia i l’heterodòxia en totes les seues formes, ja siga en la religió, en la política o en l’art.

Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) és, des que va començar la seua carrera com a escriptor, un dels exponents més importants de la nova literatura turca, i les seues obres han sigut traduïdes a una quarantena d’idiomes i publicades en més de cent països. El 2006 va rebre el Premi Nobel de Literatura. A més, ha obtingut guardons importants com el Grinzane Cavour a Itàlia, l’Internacional IMPAC de Dublín o el de la Pau dels llibreters alemanys.