|
Notícies
|
|
|
Vicent J.
Martínez publica Mariners que solquen el cel |
|
Mariners que solquen el cel, de Vicent J. Martínez, és l’últim Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, i acaba de publicar-se en la col·lecció «Sense Fronteres» que coediten Edicions Bromera i el Servei de Publicacions de la Universitat de València. Aquest títol, que té un caràcter divulgador marcat, aborda un tema, la cosmologia, que sempre ha fascinat la humanitat, com explica el mateix autor: «d’una banda, perquè tracta de situar l’ésser humà en la immensitat de l’univers, i de l’altra, perquè és una ciència que s’ocupa dels grans enigmes: quin és l’origen de la vida, com ha aparegut el planeta Terra, d’on venim i on anem». L’obra explica com, des de la Grècia antiga fins als nostres dies, les observacions astronòmiques –siga a ull nu, amb els primers telescopis o amb instruments cada vegada més sofisticats– han anat donant forma a la imatge de l’univers que els especialistes tenen avui. Alhora, Mariners que solquen el cel repassa les teories que els científics més aguts i lúcids han aportat al llarg del temps a aquesta disciplina. En definitiva, aquest títol conta la gran aventura humana que és la construcció de la cosmologia moderna, una aventura en la qual els protagonistes han aportat idees noves, hores de treball, llargues nits d’observació, hipòtesis arriscades, disputes apassionades i la lluita contra les idees preconcebudes. Com apunta Martínez, és un llibre que «més que donar respostes, pretén que els lectors es facen preguntes», ja que planteja totes les teories que ja estan confirmades, però també les hipòtesis més modernes. I és que «els cosmòlegs no tenen mai cap dubte, però s’equivoquen sovint», segons l’autor. Sobre l’eliminació recent de Plutó de la categoria dels planetes, Vicent J. Martínez explica: «científicament, és una decisió molt sòlida, ara bé, per raons culturals, també podia haver-se deixat com una excepció. La definició actual de què és un planeta té molta base científica, però també és molt exigent, i així com deixa fora Plutó, també ho fa amb molts altres elements semblants a aquest. Si la definició no fóra tan exigent, probablement en el futur es descobririen encara més planetes». Vicent J. Martínez (València, 1962) és doctor en matemàtiques i va obtenir el Premi Eduard Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans per la seua tesi doctoral, feta a l’Institut Nòrdic de Física Atòmica de Copenhaguen. És membre fundador de la Societat Espanyola d’Astronomia i de la Xarxa Europea de Cosmologia. En l’actualitat, és professor titular d’astronomia i astrofísica de la Universitat de València i director de l’Observatori Astronòmic de la mateixa universitat. Amb Mariners que solquen el cel ha guanyat l’onzé Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General en els últims Premis Literaris Ciutat d’Alzira. |
|
|
|
|
|
© Edicions Bromera 2006 |
|