Toni Mollà guanya la primera «lupa d’or»

Llengües globals, llengües locals és escollida la millor obra de sociolingüística

«La lupa d’or» ja té els seus primers guanyadors. En l’edició que inaugura aquest premi, les obres escollides han estat Llengües globals, llengües locals (Bromera, 2002), a cura de Toni Mollà, i el Diccionari de les llengües d’Europa, d’Ignasi Badia. És la primera vegada que el Grup Català de Sociolingüística (GCS) convoca aquest guardó que reconeix les millors obres de sociolingüística, en aquest cas, entre totes aquelles publicades en 2002.

«La lupa d’or» es lliura aquesta nit, 18 de desembre, després de l’assemblea anual del Grup Català de Sociolingüística, a la Universitat de Barcelona. En la seua primera convocatòria, el premi ha comptat amb un jurat reeixit, format per Albert Bastardas, Emili Boix, Brauli Montoya, Modest Reixach i Francesc Vallverdú.

Llengües globals, llengües locals recull les últimes ponències de les Jornades de Sociolingüística d’Alcoi, un dels projectes intel·lectuals més engrescadors i positius que s’han generat al voltant d’aquesta matèria. Per tant, és l’obra que tanca la sèrie «Lectures de sociolingüística», dins la col·lecció «Graella» de Bromera, un projecte dirigit i editat per Toni Mollà, en què es repassen, en quatre volums, els macrofactors de la política lingüística en la societat actual i les seues conseqüències sobre les comunitats lingüístiques tradicionals.

Concretament, aquest últim volum és fruit de les reflexions de la 10a edició d’aquestes jornades, les quals es van centrar en la necessitat de reclamar la presència de la nostra llengua en un món cada vegada més globalitzat, en la importància de publicar continguts en llengües de poca difusió en la nova societat de la informació i protegir la diversitat lingüística del perill d’homogeneïtzació.

Però la globalització no és sempre sinòmin d’estandardització cultural. En Llengües globals, llengües locals s’exposen vies alternatives de coexistència entre la uniformització i l’aïllacionisme per a acarar amb èxit el repte que planteja el fenomen transnacional de la informació i les llengües.

 


Top