Isabel-Clara Simó ha desfet els nusos de la cabellera de Júlia, la seua protagonista més encisadora, per oferir la versió definitiva de la seua primera i emblemàtica novel·la, de la qual s’han fet més de 30 edicions i s’han venut al voltant de 90.000 exemplars.

La història, brillant i captivadora, està intacta. És en la narració, on la nova edició reflecteix la solidesa i la coherència assolides per l’escriptora alcoiana després de la seua intensa carrera literària. Aquesta versió de Júlia és fruit d’una autèntica reescriptura en la qual, a més de corregir alguns errors, Isabel-Clara Simó ha volgut superar les vacil·lacions lingüístiques i d’estil dels seus orígens i, alhora, exhibir orgullosa les peculiaritats de la parla alcoiana en una novel·la on Alcoi és molt més que un escenari on se situa la història. Així, la nova Júlia és també un homenatge que l’autora ret a la seua ciutat natal, ajustant al màxim els diàlegs perquè s’hi identifiquen clarament les arrels alcoianes de Júlia, Josep, Rafelet i la resta de personatges.

Precisament per aquesta sensibilitat envers la ciutat que vertebra la novel·la, la versió definitiva de Júlia es presenta a Alcoi, concretament, en un escenari privilegiat: un fàbrica tèxtil del segle xix, testimoni de les convulsions històriques que viuen els personatges de la novel·la. La presentació, a càrrec del periodista alcoià Ezequiel Moltó i amb la participació de l’autora, tindrà lloc el pròxim dijous, 16 d’octubre, a la fàbrica Viuda de Rafael Gandia (c. Alacant, 7, d’Alcoi), a les 19,30 hores.

El que no ha canviat és la doble i apassionant història d’amor, odi i venjança. D’una banda, la de l’obrera que treballa a la fàbrica tèxtil, una jove desclassada: massa fina i neta per als obrers, massa pobra per als senyors. De l’altra, la de la històrica revolució industrial i, especialment, del tràgic episodi del Petroli, la revolta obrera anarquista de 1873 que marcà la vida d’Alcoi. Aquestes dues dimensions, excepcionalment definides, han convertit la novel·la en un tros de la nostra història més pròxima, i a Júlia, en un personatge atípic que, com ha afirmat la crítica, justament per la seua diferència, ha aconseguit atraure l’interés del públic lector any rere any i esdevenir una de les tipologies més destacades de la narrativa catalana dels anys huitanta.