Els Escrits sobre la guerra
de Simone Weil, actuals 70 anys després
Bromera rellança les reflexions d’un símbol del pensament lliure
Els Escrits sobre la guerra de Simone Weil, recollits per Bromera en la col·lecció «Textures», daten del període entre 1936 i 1943 aproximadament. Sens dubte, unes coordenades temporals amarades de convulsions bèl·liques, sobre les quals aquesta lluitadora francesa va reflexionar des de la més profunda voluntat d’imparcialitat i partint d’una intensa experiència vital.
Simone Weil (1909-1943), educada en l’agnosticisme d’una família benestant francesa d’origen jueu, fou professora de filosofia i grec. Treballà com a peó (1934-1935) en la Renault a fi de viure en carn pròpia els problemes dels obrers. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, s’allistà com a brigadista i acudí al front d’Aragó, d’on fou evacuada al poc de temps. El 1940, les lleis antisemites de Vichy l’apartaren de l’ensenyament i el 1942 abandonà França. Passà als Estats Units i després a Anglaterra, on col·laborà amb la Resistència. Per solidaritat amb els seus compatriotes es negà a menjar més que ells, però la debilitat i una tuberculosi diagnosticada massa tard la van dur a la mort el 24 d’agost de 1943 al sanatori anglés de Grosvenor.
La seua voluntat d’imparcialitat, la seua valentia a l’hora de dir el que pensava en un temps de doctrines i consignes fanàtiques, han fet de Simone Weil un símbol humà del pensament lliure.
Així, la seua manca d’ideologia, la va portar a enfrontar-se amb dretes i esquerres, després de fer paral·lelismes entre feixisme i comunisme, entre els mètodes emprats per les tropes franquistes i les anarquistes en la Guerra Civil Espanyola.
La seua anàlisi resulta apassionant perquè ens allunya de les grans narracions i retorna la mirada d’allò concret. Ací resideix la revolució que rescata el pensament de Simone Weil i l’actualitza en uns temps de guerra que, malauradament, no són patrimoni del passat.
Alguns s’han preguntat si el seu és un punt de vista derrotista, o si pertany a una pensadora escèptica que afegir a la llista dels qui creuen que l’acció política d’esquerres ha de cenyir-se a allò possible i que allò possible no és sinó la millora de les democràcies existents. Les respostes negatives a ambdues qüestions es troben en els articles d’aquesta valenta escriptora, recollits en Escrits sobre la guerra. L’obra inclou una introducció de la professora Maite Larrauri.
