L’editorial
valenciana, líder del sector, publica un catàleg commemoratiu
Bromera
celebra 15 anys
El gener de 1986 eixien del taller d’enquadernació els primers llibres
amb el segell editorial Bromera: una antologia de la narrativa valenciana,
a cura de V. Simbor, i la novel·la L’últim roder, de J. Franco.
S’iniciava així una aventura editorial que enguany compleix 15 anys.
Per a celebrar-ho, l’editorial ha programat diversos actes al llarg del
primer semestre de l’any, que van culminar el 26 de juny amb una festa a
la Biblioteca Valenciana, on s’hi van donar cita els escriptors,
il·lustradors, assessors i col·laboradors de l’editorial, així com
llibreters, editors, bibliotecaris i ensenyants. En total hi van assistir
més de 400 persones del món de la literatura. A més de la «foto de
família» i de la presentació pública del catàleg commemoratiu —més
de 200 pàgines amb tota la història de l’editorial, informació sobre
les col·leccions i els projectes de futur—, Carles Alberola i la resta
de la companyia Albena Teatre van oferir una representació especial del
seu últim èxit: Besos.
Edicions Bromera va nàixer fruit de la iniciativa i el neguit d’unes persones que, motivades per l’editor Josep Gregori i pel desig de revitalitzar el sector del llibre a les nostres terres, van creure en la necessitat d’un projecte editorial fet des del País Valencià, en la llengua dels valencians i vàlid per a tot l’àmbit lingüístic. Molts han estat els esculls trobats en la travessia, però també moltes les satisfaccions.
El nombre i la varietat de les col·leccions que actualment té Bromera és un signe del nivell assolit per aquesta editorial. En els seus inicis va apostar per la narrativa, l’assaig i la poesia, però a poc a poc ha anat encetant i consolidant noves col·leccions dedicades a la divulgació científica, al teatre, a la literatura infantil i juvenil o als llibres de text, a més de diccionaris, cursos multimèdia de llengua o biografies i monografies de gran format i presentació de luxe, entre altres.
Bromera ocupa a hores d’ara, gràcies a la contribució d’una extensa nòmina d’assessors i de col·laboradors, el primer lloc entre les editorials valencianes. Les xifres certifiquen aquesta afirmació: més de mig miler de títols, distribuïts en una vintena de col·leccions que abasten la pràctica totalitat dels gèneres literaris i destinades a tot tipus de públic, són el principal bagatge d’una editorial independent que ha venut vora 3.000.000 d’exemplars en aquests 15 anys. La reedició constant de molts dels llibres editats —Bromera no té pràcticament cap títol exhaurit o descatalogat— permet tenir en tot moment a disposició dels lectors qualsevol dels llibres del seu catàleg. Aquest fet és un clar indicador de la vigència de la proposta editorial que representa Bromera i de la seua vocació de servei cultural, allunyada del criteri d’estricta rendibilitat econòmica.
Per col·leccions, les vendes mitjanes acumulades per títol se situen entre els 500 de «Bromera Poesia» i els 16.000 d’«Espurna». Tot i això, en l’actualitat el gènere dominant és la narrativa, i la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera és un clar referent d’aquest fenomen. Difícilment podríem entendre la literatura que s’ha fet en els últims anys des del País Valencià sense la contribució d’aquesta col·lecció, que no només ha donat a conéixer nous escriptors, sinó que ha divulgat l’obra d’altres autors consagrats, tant del nostre país com d’altres països del nostre entorn.
Autors com Joan F. Mira, Josep Franco, Josep Lozano, Toni Mollà, Isabel-Clara Simó, Josep Palomero, Francesc Bodí, Vicent J. Escartí, Joan Pla, Ferran Torrent, Toni Cucarella, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Jordi Mata, Mercè Company, Nèstor Luján, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Pep Albanell, Maria de la Pau Janer, Lluís-Anton Baulenas, Agustín Fernández Paz, Bernardo Atxaga, Antonio Tabucchi, Dario Fo, Naguib Mahfuz, Simone Weil, Victor Hugo, Voltaire, Kafka, Stendhal o Julien Benda, entre molts altres, formen part del catàleg de Bromera i configuren una aposta pel foment de la cultura i de l’hàbit lector en la nostra llengua en una societat que, malgrat tot, no pot prescindir del gaudi que proporciona la bona literatura, vinga d’on vinga.
Al llarg d’aquests 15 anys d’aventura editorial s’han fet realitat molts dels objectius que somiaren el grup de col·laboradors entusiastes que engegaren el projecte. En l’actualitat, el consell assessor de l’editorial està integrat per una vintena de professionals, entre els quals hi ha Pasqual Alapont, Josep Ballester, Josep Lacreu, Toni Mollà, Enric Sòria, Josep A. Fluixà, Salvador Bataller, Josep Palàcios i el vicerector de la Universitat de València Juli Peretó. Però, si bé s’han salvat nombrosos esculls, també és cert que el futur planteja molts reptes derivats de l’avanç de les noves tecnologies, la concentració en el món editorial, la liberalització de preus en el sector del llibre, la globalització i la disgregació del nostre mercat cultural. Bromera afronta aquests desafiaments amb entusiasme i aposta decididament per satisfer les noves demandes dels lectors. La presència a Internet des de fa cinc anys o la recent publicació del curs multimèdia Valencià Interactiu en són una mostra. Aquesta editorial ha incorporat la tecnologia al món del llibre en paper, no amb la intenció de substituir l’estona de lectura a la butaca per sessions eternes davant d’un ordinador, sinó per facilitar el fet de llegir. La incorporació, fa tres anys, al sector del llibre de text —amb el segell Bromera.txt— i al mercat del llibre en castellà, amb l’adquisició del 68% d’Algar Editorial, contribueixen a obrir nous camins en el món de l’edició i a consolidar Bromera com l’editorial valenciana capdavantera.
