Conferència
 

Els Borja: d'humils cavallers a papes,
 
a càrrec de Ferran Garcia Oliver


Ricard Peris.   26-10-2000                                     

La cinquena conferència dels Premis Literaris Ciutat Alzira va descobrir el fosc camí que portà a la família Borja des de la humilitat fins a convertir-se en una de les nissagues més poderoses d’Europa. L’historiador i escriptor Ferran Garcia Oliver va traçar el desconegut itinerari que aquest llinatge valencià va fer des de l’anonimat més absolut a la fama mundial. Garcia, professor titular d’història medieval de la Universitat de València, autor de diferents estudis sobre aquesta època i narrador de dietaris i llibres de viatges, va dibuixar la genealogia borgiana que va habitar en la societat valenciana del segle xv.

Un dels punts de partida d’aquesta societat és Doménech de Borja, pare i avi respectivament de dos papes, que és descrit en els textos de l’època com «un bon llaurador de Xàtiva», segons va afirmar Garcia en el seu col·loqui. No obstant això, l’epopeia d’aquesta saga valenciana està basada, des dels seus orígens fins a la seua esplendor, en una manyosa política d’aliances, «quasi totes matrimonials», segons va explicar el conferenciant.

El llinatge dels Borja, repartit per tota la geografia valenciana, durant el segle xv, inicia la seua ascensió mitjançant «els pactes amb les principals famílies del llavors Regne de València», va manifestar Garcia. Aquesta saga estava destinada per suposició social a ser una família de cavallers mediocres de l’època. No obstant això, «l’atzar i la intel·ligència els van fer arribar al més alt» va assenyalar l’historiador.

El pare del futur papa Alexandre VI, Jofré de Borja, va ser un dels exemples més evident de la benaventurança de la família. Aquest personatge va contraure matrimoni amb Isabel de Borja en 1413, «les cròniques d’aquells anys encaminaven el seu cap a la pobresa, però un bolcada de la fortuna els va convertir en els pares d’un dels valencians més cèlebres de la història», va explicar el conferenciant. El germà de l’esposa de Jofré no era un altre que Calixt III, «protagonista d’una de les carreres eclesiàstiques més portentosa mai escrita», va afirmar Garcia. El talent innegable i la intel·ligència d’aquest Borja va portar a la seua família «cap a un dels destins més prestigiosos de la història dels valencians», va manifestar l’historiador.

Crítiques institucionals

El conferenciant va manifestar la seua posició crítica amb la campanya de promoció de la nissaga dels papes portada a terme durant el present any 2000 per la Generalitat Valenciana. Garcia considera que la denominació de l’any Borja «no ha sigut més que una acció efímera de taulell amb què pretenen especular més que fer una política cultural decent», va afirmar el conferenciant a Alzira. El professor d’història medieval va recordar que alguns col·lectius havien treballat durant molts anys per a fer possible la divulgació de la història d’aquest rellevant llinatge de valencians. No obstant això, l’historiador va assenyalar que actualment existeixen un bon nombre de treballs sobre els Borja «encara que la majoria són mirades furtives i molt pocs fan una vertadera introspecció d’aquesta nissaga que tant ha influït en la nostra història», va manifestar el conferenciant.