|
Taula redona
El somni dels Borja va ser de dimensions universals. La saga valenciana va portar el poder papal a la seua màxima esplendor, però no va poder consolidar la seua dinastia a Roma. La religió i els Borja van ser el tema central de la tercera conferència dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, que va reunir dijous passat, en aquesta ciutat, el Director General del Llibre, Arxius i Biblioteques, José Luís Villacañas, el professor de la Facultat de Teologia de València, Miquel Navarro, el jesuïta i etnolingüista, Josep Lluís Ferrer, i el director de la revista Saó, Vicent Cardona, com a moderador del col·loqui. El debat va girar entorn de tres dels membres principals de la família xativina: els papes Calixt III i Alexandre VI i sant Francesc de Borja. Els conferenciants van coincidir a destacar les aptituds de la família per a l’administració econòmica i la gestió del poder. Segons van explicar Navarro i Villacañas, l’arribada al pontificat del primer Borja, Calixt III, va servir per a establir les bases d’una nova política papal que més tard portarà a la plenitud el seu nebot, Alexandre VI, i que els permetrà situar-se com una de les dinasties més poderoses de l’època. La família valenciana va aprofitar, brillantment, l’època de formació dels estats nacionals per a fer del poder espiritual de la religió catòlica una de les principals autoritats europees. No obstant això, la impossibilitat de convertir el papat en un bé patrimonial, com ho eren els estats, «va impedir la consolidació de la dinastia», va afirmar Villacañas. Després de l’abandó del poder papal, la saga va donar a la història un gran personatge, sant Francesc de Borja. Ferrer va explicar la rellevància del quart duc de Gandia, que renuncià als seus privilegis de noble per a fer-se jesuïta i aplicar el seu talent a consolidar l’orde com una de les més rellevants de la història. |