Conferència
 
Medicina i malalties en temps dels Borja,
 
a càrrec de Josep Lluís Baron

Ricard Peris.   17-10-2000                                     

La medicina va viure en l’època dels Borja una de les seues èpoques de crisi i renovació més intenses. La segona conferència dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira va estar dedicada als nous reptes mèdics que es van plantejar en el segle xvi, el de la màxima esplendor de la família dels papes valencians. Amb aquest tema, el cicle de conferències intenta aproximar-se al context social en què va viure una de les sagues valencianes més rellevants, a la qual s’ha dedicat enguany tota una sèrie d’actes i debats que pretenen desvelar el paper que els Borja i la seua època han exercit en la història dels valencians i del món occidental en general.

El doctor en medicina i director del Departament d’Història de la Ciència de la Universitat de València, Josep Lluís Barona, va ser l’encarregat de descobrir al públic que va assistir a l’acte els aspectes que van fer del segle xvi un punt d’inflexió dins de la història del coneixement mèdic. Barona, membre de diverses societats científiques i autor de llibres sobre la matèria, va assegurar que l’expansió colonial del segle xvi i les seues conseqüències van desbordar les concepcions que els autors clàssics havien elaborat, durant els segles anteriors, a partir de l’entorn europeu: «l’aparició de noves malalties, de noves plantes i de noves espècies provoca una crisi total dels esquemes clàssics que sostenien les bases científiques de l’època», va manifestar el doctor. En aquest context de ruptura, que estimula l’aparició del Renaixement, comença a forjar-se la regulació d’algunes professions, com la dels metges: «els doctors adquireixen una major rellevància dins del panorama social de l’època», va assenyalar Barona. Així mateix, la ineficàcia dels tractats clàssics de medicina provoca una obertura dels coneixements cap a teories noves que puguen donar solucions a les epidèmies que assoten el continent europeu: «l’alquímia, la botànica, l’astrologia i fins i tot la màgia intenten pal·liar els desconeguts problemes mèdics amb què s’enfronta la població», va manifestar el conferenciant. Un exemple d’aquests nous experiments és el laboratori de l’alquimista, que es converteix en un lloc no acceptat públicament, però que «obri les portes a la introducció, encara que siga de forma rudimentària, de la química en el tractament mèdic», va explicar el científic.

La conferència, que es va celebrar dimarts passat a la Casa de la Cultura d’Alzira, va explicar el canvi de concepció experimentat per la medicina en el segle xvi, en què es van deixar enrrere els prejudicis de l’època medieval. Barona va assenyalar que aquest segle va ser fonamental per a l’estudi del cos humà, «ja que de ser una cosa menyspreada passa a convertir-se en l’element més perfecte i admirat». Aquestes modificacions provoquen l’inici dels estudis exhaustius de l’anatomia humana i dels processos fisiològics: «les representacions són molt més fidedignes i es descobreixen processos com la circulació de la sang», va assegurar el conferenciant.

L’època dels Borja va ser un temps ple de canvis i de descobriments rellevants —tant en el camp de la medicina com en el de la societat i el de la cultura— que van assentar les bases d’una nova visió del món, la que propicia el Renaixement.