Aquest any se celebra el 500 aniversari de l’Any Jubilar d’Alexandre VI

Joan F. Mira publica una obra de gran format sobre la família Borja

Dos papes, un sant, una dotzena de cardenals i més de mig segle al centre mateix del poder en una Europa convulsa i inestable. Aquesta és només una part del llegat que la família Borja va deixar abans que la llegenda negra s’apoderés de la seva vertadera contribució històrica. Joan Francesc Mira, un dels màxims especialistes mundials en el temps i el llinatge dels Borja, fa un repàs a la trajectòria de la família valenciana més universal de tots els temps en el seu últim llibre, Els Borja. Família i mite, publicat a Edicions Bromera. Es tracta d’una obra enquadernada en cartoné i amb prop de 200 imatges seleccionades d’arxius i fotògrafs de diversos països europeus i dels Estats Units. Junt a la icononografia borgiana més coneguda, apareixen algunes imatges inèdites fins ara, com les que mostren l’interior dels Apartaments Borja del Vaticà.

«Aproximar-se a la família Borja i al seu temps, alçar el vel de la distància i del mite —conèixer una miqueta millor qui eren realment i quina vida van viure—, equival, quasi inevitablement, a sentir els efectes d’un poder d’atracció ben especial.» Així comença Joan F. Mira la introducció d’Els Borja. Família i mite. I, en efecte, el lector que s’endinsa en l’arbre genealògic d’aquest singular llinatge prompte se n’adona que, com diu l’autor, «la matèria borgiana és una matèria irrepetible i única».

L’ascens dels Borja, la seva entrada en l’imaginari col·lectiu europeu, comença quan un simple clergue d’un país marginal arriba a papa amb prop de vuitanta anys i organitza la defensa de Belgrad contra els turcs, aspira a posar un nebot en el tron de Nàpols i en deixa un altre com a cap de l’administració de l’església romana. El pontífex era Alfons de Borja (Calixt III), i aquest segon nebot, Roderic de Borja. Roderic, amb set o vuit fills al seu càrrec, arriba també a papa amb el nom d’Alexandre VI, destrueix el poder immemorial dels barons, projecta fundar nous estats per al seu llinatge, casa els fills amb les més altes cases sobiranes d’Europa i, en el moment de la mort, és cobert amb un oprobi més negre que cap dels seus antecessors. «Qui hauria estat capaç de sumar tanta fantasia —comenta Joan F. Mira—, i d’afegir encara que, cent anys després del primer protagonista, el “cicle dramàtic” es tancaria amb un actor com Francesc de Borja, sant insigne i puntal d’una església romana que faria definitivament impensable una història com la dels seus avantpassats?»

Al llarg del 2000 se celebra el 500 aniversari de l’Any Jubilar del papa Alexandre VI. Per celebrar-ho, aquesta obra, que compta amb un disseny acurat i una presentació de luxe, vol reivindicar i divulgar una família excepcional, misteriosa i polèmica. València per a veïns i visitants, l’anterior títol de Joan F. Mira, de característiques similars al que presentem ara i que ha publicat també Bromera, ha estat guardonat fa uns dies amb el Premi al Millor Llibre de l’Any 1999 per la Generalitat Valenciana. Aquesta obra ha estat traduïda al castellà i a l’anglès. Els Borja. Família i mite apareix també simultàniament en català i en castellà (Los Borja. Familia y mito) al preu de 6.500 pessetes.