El segle de l’ecologia, publicat per Edicions Bromera en coedició amb el Servei de Publicacions de la Universitat de València en la col·lecció «Sense Fronteres», és una compilació de textos de Joandomènec Ros sobre medi ambient i ecologia, revisats ara i publicats anteriorment en diaris, revistes i llibres, tot i que també hi ha alguns escrits inèdits.

En aquest llibre, Joandomènec Ros intenta «explicar les causes (principalment ecològiques) dels principals problemes ambientals, encara que calga desmuntar alguns mites com que l’aigua dels rius es perd en el mar o que els boscos tropicals són el "pulmó de la Terra"». A més, també suggereix algunes solucions, que passen més pel compromís ètic de la nostra espècie envers l’entorn que per la tecnologia, que sol ser la solució que apliquen polítics i gestors ambientals, i que, generalment, a més de no resoldre els problemes, en genera més. «Els polítics que estan a favor de la idea del creixement sense límits són socialment imprudents i ecològicament ignorants.»

Escrit per a un públic ampli, no especialment versat en ciència, el llibre està indicat per a tothom amb interés per la temàtica mediambiental, a més del professorat universitari i d’ensenyament secundari, i en especial, dels gestors de la natura i els polítics, amb responsabilitats en el marc de la gestió ambiental. Està dividit en capítols en què l’autor aborda la problemàtica mediambiental des d’una visió panoràmica, la pèrdua accelerada de la biodiversitat i la situació ambiental de la mar. També aprofita per fer un repàs a les diferents actuacions deficients en l’àmbit mediambiental, els vessants ètics de l’ecologia i la divulgació de la ciència. En els títols i les referències, l’autor busca en l’obra de Jacint Verdaguer els textos més adients.

Entre aquests temes, dóna també la seua opinió sobre polèmiques com la del Pla Hidrològic Nacional. «De dur-se a terme el transvasament d’aigua de l’Ebre, arribarà menys aigua a la desembocadura del riu, amb els efectes negatius que ja es coneixen sobre l’agricultura, el sòcol sedimentari del delta, les platges, la maricultura i la pesca.» Però, a més, les terres que reben l’aigua, rebrien també la terrible plaga ecològica i econòmica del musclo zebrat, que ha colonitzat l’Ebre. «Les necessitats d’aigua les estan generant artificialment ara mateix els sectors agrícola, turístic, constructor i altres (pel que sembla sense cap mena de planificació), i que, d’ací a quatre dies, ni tan sols amb l’aigua de l’Ebre en tindran prou.»