Trajecte circular, enllestit amb les notes preses al llarg de l’any que inaugurava el segle xxi, va més enllà de les coordenades temporals de partida. Com ocorre en els grans dietaris de Fuster o Pla, les visions concretes de la realitat s’allunyen tant de l’erudició com de la simple crònica i són la base de reflexions, en aquest cas, al voltant del record, la veritat literària, la llengua i la cultura valencianes. Alonso reivindica la literatura com una de les maneres del coneixement humà, i defensa aferrissadament el mateix vici d’escriure, tot combinat amb les petjades que deixa al pensament l’esdevenir de la vida quotidiana. Formalment fragmentari però amb un contingut unificador, aquest dietari esdevé necessari per a una reflexió pausada i des d’una perspectiva diferent sobre un món tan canviant com el nostre.

L’autor considera que «el dietarista és com un fotògraf que no per fer ús d’un angle de visió o d’una llum determinada ha de renunciar a l’espontaneïtat». Admet que es pot reconéixer la seua empremta en el llibre: «Trajecte circular no pot amagar el poeta que hi ha darrere. Crec que l’obra em retrata i retrata la societat on visc, els amics, els llibres que he llegit, el poder que patim...».

Amb noms com Joan Fuster, Gustau Muñoz, Toni Mollà, Joan Garí o Emili Piera, el gènere dietarístic té una tradició molt sòlida al nostre país, i en aquest camp, Bromera fa una aposta important. De fet, l’editorial valenciana presenta aquesta primavera dues altres novetats dietarístiques d’interés: Dietari de guerra, d’Emili Piera, i Dos quaderns inèdits, de Joan Fuster. Els dietaris, lluny de tractar només els aspectes més estrictament personals, poden considerar-se com un mètode d’organització formal del pensament, però també com la manera en què es construeix el coneixement més o menys científic.

Vicent Alonso (Godella, 1948) és escriptor i professor de la Universitat de València. A més és col·laborador de la premsa diària i autor de diferents estudis sobre narrativa breu. En Bromera ha publicat també Les paraules i els dies (2002), que reuneix una selecció dels seus articles sobre literatura i actualitat i llibres de poemes com Cercles de la mirada (1998), que va rebre el Premi Ausiàs March l’any 1997.