Nota de Premsa

XXXII Premi Ibn Hazm de Poesia

XXXII Premi Ibn Hazm de Poesia

 

Obra guanyadora
  

LES SABATES I ALTRES POEMES
  

Isabel Robles Gómez

 

 

L’autora

 

Isabel Robles Gómez (Alhambra, Ciudad Real, 1948) és professora d’anglés en Secundària, i va viure i va treballar als Estats Units del 1970 al 1977. Ha traduït Poemes, d’Anne Sexton, 44 poemes, d’E. E. Cummings, Què heu fet per mi?, de Myrna Lamb, Ciència ficció, d’Edgar Allan Poe, i articles d’Erica Jong. Ha publicat treballs de crítica literària des d’una perspectiva de gènere i sobre literatura feta per dones, com ara Virginia Woolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Simó, Carme Riera o Montserrat Roig. Com a poetessa, és autora de L’Espiral, Premi La Forest d’Arana, i de Llibre dels adéus. Una petita mostra de la seua poesia ha estat traduïda al castellà, al francés, al portugués, a l’anglés i al romanés. Així mateix, va guanyar el XII Certamen de Relats Breus sobre la Dona, categoria d’Escriptores Valencianes, de l’Ajuntament de Catarroja amb el conte «Les insígnies». Amb Les sabates i altres poemes ha guanyat el XXXII Premi Ibn Hazm de Poesia.

 

 

L’obra

 

La mar i jo

 

Si som la mar, la sorra i jo, i si hi és

la immensitat, l’horitzó i el silenci,

per què una criatura estranya

s’esmuny dins el meu quadre,

a recer de la meua humanitat?

Per què  s’instal·la a prop

del meu bagatge o de la meua pell,

mentre destorba el plaer

de la meua solitud?

 

Vull pensar per comprendre

en els xiquets quan juguen

a «tocar mare».

 

 

Declaracions d’Isabel Robles Gómez

 

«El poemari Les sabates i altres poemes és una reflexió sobre el buit des d’òptiques diverses. De vegades és la mirada de les dones que parla a partir de la seua especificitat, d’altres són experiències literàries, cíviques o psíquiques del jo líric. Tot i emprar amb freqüència un llenguatge directe en les seues imatges o en la seua escenificació, la metàfora com a comunicació d’allò més difícil mitjançant el més senzill hi és recurrent: és el cas de les sabates i altres «xicotets» objectes. Si en molts moments el tema poetitzat assoleix una certa densitat, el llibre no desaprofita l’ocasió per a fer ús de la ironia i l’humor com a forma d’alliberament expressiu.»