XVIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

L’autor

Jaume Subirana (Barcelona, 1963) és escriptor i professor universitari. Ha impartint classes a Catalunya i, com a professor convidat, a països com Itàlia, Canadà o EUA. Ha publicat bàsicament no-ficció (Suomenlinna, Premi Fundació Enciclopèdia Catalana, i Adrada) i poesia (com ara, Final de festa, Premi Carles Riba 1988, o Una pedra sura, Premi Gabriel Ferrater), així com llibres sobre Barcelona i sobre cultura i literatura catalanes. Ha traduït, bàsicament de l’anglés, novel·la, poesia, assaig i lletres de cançons. Entre els seus treballs destaquen versions de Seamus Heaney (amb Pauline Ernest), Gary Snyder (amb José Luis Regojo), Robert Louis Stevenson i R. S. Thomas.

Ha col·laborat en diversos mitjans (Avui, Canal 33, Catalunya Ràdio, Quadern d’El País), i des del 2006 ho fa a El Periódico. Ha format part de la junta del PEN Català i dels consells de redacció de les revistes Caràcters, Catalan Writing i Visat. Va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes i manté el blog jaumesubirana.blogspot.com.

L’obra

Amb aquest dietari de temàtica lliure i molt variada l’escriptor demostra tenir un món propi que plasma amb un estil personal inconfusible. Anotacions breus, que tendeixen al lirisme i molt sovint a l’aforisme, i que donen compte de records i vivències personals passades pel tamís de la raó i la ironia. Reflexions, pensaments, definicions sobre el món actual, amb una sensibilitat i un gust especial per les diferents manifestacions de la cultura, sobretot la catalana, i també per la política.

Declaracions de l'autor

«Escriure prosa i no fer ficció és possible, a l’ombra de tants grans prosistes no sempre narradors. Opinió, aforismes, assaig breu, estampes, notes de viatges, citacions: tot això i més té cabuda a Cafarnaüm».

«Un cafarnaüm és per al Diccionari català-valencià-balear (i vull creure que per a molts catalanoparlants) sinònim de confusió, de barreja desordenada. A l’Orient Pròxim, a la riba del llac Tiberíades, Cafarnaüm són avui també unes ruïnes visitades pels turistes. Perquè, fins al segle VII, Cafarnaüm (Kfar Nahum en hebreu) va ser alhora un poble sense història i la paraula per dir ‘casa meva’ d’uns quants centenars d’agricultors i pescadors tirant a modestos, entre els quals hi hagué els primers deixebles de Jesús. Ara, Cafarnaüm és també el nom d’aquest llibre de notes promiscu i recosit com ja ho eren Suomenlinna i Adrada. Perquè tot i que hi hagi evocacions i estampes viscudes, un llibre de notes no són unes memòries, ni tan sols un dietari; s’assembla més a un calaix de records, a un àlbum de retalls, a un cafarnaüm literari. El meu Cafarnaüm.»