Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

X Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés

IX Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés - Vicenç Llorca- EDICIONS BROMERA

 

X Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés

Obra guanyadora
 
L'incert moviment

Antoni Defez

 
Antoni Defez


(JPG, RGB, 300 dpi, 245 Kb)

Antoni Defez

Antoni Defez (València, 1958) és doctor en filosofia per la Universitat de València i professor a la Universitat de Girona. A més de nombrosos articles d’investigació en revistes especialitzades, ha publicat els poemaris Pas insomne (XX Premi Manel Rodríguez Martínez d’Alcoi), Els haikus de Ciutat Vella (XXI Premi de Poesia Ciutat de València), La fam del guepard (XV Premi de Poesia Les Talúries de Lleida) i L’arc de la mirada (Premi de Poesia Benvingut Oliver de Catarroja). També es autor dels llibres Música i sentit. El cas Wittgenstein i Realisme i nació (Un assaig de filosofia impura), obra amb què ha guanyat recentment el Premi Joan Fuster d’Assaig dels Premis Octubre.


L'incert moviment

Ocells

I no tindrem l’atzar del peix mut, sord,

            que oblida a cada instant l’instant present,

            i que en tota girada la presó li sembla nova

            permanentment estrenant

            el que sols li és costum i vell,

            només vidre o líquid,

                                                silenci...

 

Com un ocellàs, però, voldríem ara cridar,

cridar com ho farien animals aücats.

 

L’espai desert de la mirada

            I eixams difusos,

bandades esparses,

creen per nosaltres les distàncies,

les callades extensions,

l’espai desert de la mirada.

 


Declaracions d'Antoni Defez

«L’incert moviment és un poemari intimista i simbòlic sobre l’existència i l’experiència de la mort. Com suggereix el títol del llibre, la vida és contemplada com un moviment incert entre pobres certeses, esperances fràgils, petites victòries i derrotes definitives. Un ofici que no està en les nostres mans triar i que cal exercir reflexivament, sense nostàlgies i amb calma a través dels miracles quotidians i els seus límits que no es poden depassar. Una inevitable singladura en el no-res del món que cal fer, no obstant, que ressone plena de sentit.» 


Veredictes PLCA 2004Pàgina


© Edicions Bromera, 2008