VII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General

VII Premi Europeu de Divulgació Científica
Estudi General

 
Foto guanyador 10x13 cm,  300 dpi, color RGB, format JPG (324 Kb)

ARGUMENT

Durant dos segles, la ciència occidental va donar suport a la idea que la humanitat està dividida en entitats discretes definides biològicament, anomenades races. Els excessos de la ciència racial van derivar en el racisme i van comportar el sofriment i la mort per a milions de persones, conformant la part més fosca de la història del segle xx. Com veurem al llarg d’aquest llibre, la diversitat humana existeix, però no s’estructura en forma de races. A nivell genètic, la humanitat és molt uniforme, i a nivell extern, els trets més visibles, com el color de la pell, no tenen un significat profund, sinó que depenen de pocs gens i mostren fonamentalment l’adaptació climàtica dels grups humans. Les classificacions racials van ser doncs, un intent fallit de presentar la diversitat humana d’una forma que fóra socialment comprensible, segons els prejudicis de l’època. Però les noves evidències genètiques han rectificat aquest fals paradigma; això vol dir que podem rebutjar el racisme des d’un punt de vista ètic, i ara, també biològic. Per això podem dir que la ciència és, ara per ara, la millor arma contra el racisme.

CURRÍCULUM

CARLES LALUEZA FOX (1965, Barcelona) és professor associat de la unitat d’antropologia de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estades de recerca en diversos centres estrangers, entre ells la Universitat de Cambridge (UK), la Universitat d’Oxford (UK) i la companyia privada de genètica deCODE Genetics (Islàndia). Ha realitzat nombrosos estudis publicats en revistes internacionals sobre temes de paleogenètica, com la primera recuperació d’un genoma funcional d’una espècie extingida, treball publicat a Nature a principis d’aquest any. Així mateix, ha publicat l’obra de divulgació científica Missatges del passat.

DECLARACIONS DE CARLES LALUEZA

«Em vaig plantejar escriure aquest llibre perquè vaig descobrir que molta gent assumia que la ciència havia demostrat l’existència de les races humanes, quan és justament el contrari. Crec que la principal conclusió que se’n deriva és que, si algú vol parlar de races, ha de saber que ho està fent des d’una posició purament ideològica, no científica La ciència moderna, i molt especialment la genètica, ha demostrat que la nostra espècie no s’estructura en forma d’entitats biològiques discretes com les races, i de fet, es constitueix en una de les millors armes que tenim contra el racisme. El projecte del genoma humà ha mostrat que a nivell genètic, hi ha variacions en uns pocs gens i no corresponen a altra cosa que a adaptacions a les condicions climàtiques locals de les poblacions humanes. Naturalment, si la societat pren consciència de la inexistència de races humanes, hi haurà menys possibilitats que apareguin postures racistes en el futur, senzillament perquè es necessari que hi hagi races perquè hi hagi racisme.»