Premi de novel·la Enric Valor

Les mans de la deixebla

A través de les memòries de Fabrizzio Scarpa, un prestigiós cirurgià italià fascinat pels cossos deformes, que a la vellesa s’instal·la a la ciutat de València, i de l’estranya relació que mantenen Brunel·la,  la seua bella deixebla, i  el jove Zacaries, la novel·la ens submergeix en els procediments quirúrgics del segle XVIII. Els sòrdids experiments secrets que duen a terme al laboratori instal·lat anys abans per Scarpa en una aillada alqueria de l’horta de València endinsen Brunel·la i Zacaries en una espiral d’obsessions, bogeria i maldat que mostra el costat més fosc de la recerca del coneixement i la perfecció.

Anna Moner

Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa, 1967) és artista i llicenciada en Història de l’Art. Des de 1987, forma equip artístic amb Sebastià Carratalà. La seua obra s’ha exposat, entre d’altres ciutats, a València, Castelló, Sevilla, Nantes, Ceret, Bordeus i París. D’altra banda, han publicat articles en revistes especialitzades com ara Cimal Arte Internacional, Ars Mediterranea, Serra d’Or, Mètode, etc.
L’any 2006, va obtenir amb “La Venus i el lliri” el Premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, certamen que ha tornat a guanyar en 2010 amb “Les finestres de l’ànima”. És coautora de l’obra teatral “La morta enamorada”, estrenada en 2010 al Gran Teatre d’Alzira per la companyia del mag Yunke.
Amb “La deixebla”, la seua primera novel·la, ha guanyat el Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant 2010. Actualment, viu i treballa a Beneixida (la Ribera Alta).

Declaracions

« Sens dubte, guanyar un premi tan prestigiós com l’Enric Valor amb la meua primera novel·la suposa un important al·licient per continuar imaginant i escrivint ficcions al voltant de móns amb atmosferes tèrboles i asfixiants poblats de personatges peculiars i obsessius, de personatges prenyats de sentiments contradictoris i agredolços. Les meues històries es nodreixen  de les suggerents obres d’autors clàssics com Edgar Allan Poe, E.T.A. Hoffmann, Mary Shelley, Théophile Gautier o R. Louis Stevenson, i d’altres més actuals com J.L. Borges,  Italo Calvino,  Manuel de Pedrolo, Joan Perucho i Pilar Pedraza.»[nbsp]