Premi de novel·la Enric Valor

Mort Mossàrab

Ens trobem en l'any del senyor de 1987, a punt de celebrar-se amb gran pompa el 750 aniversari de la conquesta de la ciutat de València pel rei Jaume I. Un jove policia barceloní, ex-estudiant de filosofia ple de dubtes i ideals de joventut, d'ascendència valenciana i cognom irlandès, Miquel O'Malley, que en El crepuscle dels afortunats era un detectiu desencantat de 40 anys, es troba per atzar immers en la investigació d'un cas excepcional: un assassí en sèrie que es carrega amb regularitat diversos investigadors del fundacional segle XIII valencià. Mòbil sexual, polític, acadèmic, esotèric? La policia no en trau l'entrellat.

Mort Mossàrab sembla, doncs, una novel·la policíaca. I ho és. Però, al mateix temps, és una reflexió sobre la particular relació dels valencians amb l'Edat Mitjana, sobre la manipulació de la Història i sobre els resultats de la Transició. Entre cadàver i cadàver, s'il·lustra la qüestió. I, sobretot, a pesar de les misèries, la negror i la irracionalitat, no es perd l'humor.

Juli Alandes

Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 1968). Ha publicat la novel·la Ultramar, el llibre de relats Àcrates, mosaic de narracions entrelligades sobre alguns dels mites anarquistes de la guerra i la postguerra, de Durruti a Quico Sabaté.

La crítica especialitzada va elogiar generosament El crepuscle dels afortunats, la seua primera incursió en el gènere de la novel·la negra. Una novel·la tan negra com valenciana, amb paisatge de ciment, tarongers abandonats i corrupció generalitzada, el protagonista de la qual, el policia-filòsof Miquel O'Malley, també ho és de Mort Mossàrab, la novel·la guanyadora del Premi Enric Valor.

Declaracions

«Guanyar un premi vol dir sempre almenys omplir una mica la butxaca. I que ningú s'escandalitze: els escriptors proletaris necessitem comprar temps, si escriptors volem ser. No debades la Renaixença va ser obra de burgesos (i encara ho estem pagant). Amb una mica de sort, però, un premi de debò també pot significar guanyar lectors. I això és important.»

«Mort Mossàrab és també  un homenatge a València, que no mereix l'oprobi d'aquella batalla irracional que s'hi va lliurar durant la Transició. Els lectors que més la poden gaudir són els valencians. Fóra una llàstima que, per culpa de la meua escassa afició als focus, els passara desapercebuda una novel·la que, ja que no pot aspirar a canviar la realitat, espera ajudar a explicar-la tot proposant un joc, una invitació a assaborir el plaer de la narració, a somriure davant els meandres de l'ànima. De l'ànima valenciana.»[nbsp]