IV Premi de Poesia Ibn Jafadja

IV Premi de Poesia Ibn Jafadja

Antoni Prats (Sueca, 1946) és doctor en filologia catalana i professor de Secundària. La seua trajectòria literària se centra en la poesia. De fet, la seua obra poètica forma part, entre altres, de les antologies Poetes del sud i Iberia polyglotta. Ha publicat el poemari L’esfinx (Bromera, 2008), amb què va guanyar el Premi Alfons el Magnànim de 

Poesia, a banda d’algunes narracions breus i traduccions, i ha col·laborat amb la premsa. A més, cultiva la crítica en forma d’assajos, ressenyes, estudis i aproximacions en revistes i miscel·lànies. És el director de la revista de literatura L’Aiguadolç.

La joia

Camina davant nostre

Camina davant nostre
sense girar-se mai,
ni mostrar-nos la cara quan ens parla.
En va intentem passar-li al davant
o cerquem destriar-ne l’entrellat
amb la mirada.
Però el futur ens enamora,
potser per amagat o prohibit,
potser perquè la llum i el món
cada matí
             ens guanyen.

 

Tarda d’hivern

La pau assolellada de la tarda
desvetla la bellesa de l’hivern
en els horts d’arbres nus
i tanmateix encatifats d’herbam
i flors petites, tan nombroses.

Si tu i jo transitem el nostre hivern,
visquem, doncs, estimada,
arran de terra més que mai.

Declaracions d’Antoni Prats

«El títol del recull ja diu el nucli temàtic: La joia, o siga, l’alegria intensa, que no és, per cert, el mateix que l’alegria esbojarrada i passatgera. Es tracta altrament d’una disponibilitat perseverant, malgrat els episodis de dol que ens toque experimentar, perquè l’alegria sap retornar si ens mantenim oberts, i l’entusiasme pot presidir la vida. “Només l’entusiasme ens salva”, conclou un poema del llibre.»

«Després de la introducció “Matí de Pasqua”, poema ben significatiu de la intenció del recull, el llibre s’estructura en dues parts: “El buit”, que és absència, enyor, futur, tauler en blanc on cal escriure o redefinir l’existència única de cadascú, i “L’aventura”, la tria consumada –o encara no– entre les possibles respostes. Així, doncs, hi trobem amor i dol, desig i plenitud, recerca i escriptura.»

«En general, com sap tothom del món de les lletres, els poetes hem d’acudir als certàmens per poder publicar. En aquest cas, la satisfacció és també sentimental: en rebre un premi literari a la ciutat que em va veure créixer, em vénen a la memòria molts records, com ara els premis literaris juvenils de la meua època d’institut. A més a més, el nom del premi, Ibn Jafadja, l’enorme poeta alzireny cantor del riu Xúquer, em reporta als meus primers llibres.»