Finalista del XV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil

Obra guanyadora
Barça ou barzakh!

Entre les seues obres destaquen: Marina; Et recorde, Amanda; L’últim vaixell –totes tres guardonades amb el Premi Samaruc–; Quan deixàvem de ser infants. Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria; La mosca, assetjament a les aules (Premi Benvingut Oliver); Llàgrimes sobre Bagdad (Premi Barcanova), i La relativitat d’anomenar-se Albert (Premi Mallorca de literatura juvenil). També ha sigut guardonada amb el Premi Jaume I de Crevillent per la seua contribució al desenvolupament de la literatura juvenil al País Valencià.

Barça ou barzakh! 

A Dakar, els nens corren descalços darrere una pilota cridant «Barça ou barzakh!». És una expressió sovint utilitzada al Senegal per referir-se als emigrants clandestins que ixen de les seues costes cap a les illes Canàries i significa ‘Barcelona o mort’. Aquest crit l’han fet seu l’Amadou i el Mabale, que juntament amb la seua cosina Umm i la Noolamala, volen embarcar-se en una pastera rumb al paradís: Europa. Sense importar-los els riscos, comparteixen la mateixa il·lusió, tots volen una vida millor. El Mabale vol ser jugador del Barça, la Noolamala vol muntar un saló de bellesa a Benidorm, l’Umm vol ser mestra i el protagonista Amadou estima tant la Noolamala que la seguiria fins a la fi del món.
Barça ou barzakh! relata la diàspora de quatre adolescents que, amb els somnis a les butxaques i com a únic equipatge, els records, que tant pesen en el cor, deixaran en terra ferma els seus orígens sense mirar enrere, la llengua, les tradicions, la família i la mare: Àfrica.

Declaracions de Gemma Pasqual

«Em vaig assabentar que, als suburbis de Dakar, els nens senegalesos corren descalços darrere una pilota cridant «Barça ou barzakh!» És una expressió sovint utilitzada al Senegal per referir-se als emigrants clandestins que surten de les seues costes amb pastera cap a les illes Canàries. Barzakh és un mot wòlof, que si fa no fa vol dir ‘enllà de la mort’. El significat de l’expressió podria ser: ‘Barcelona o mort’. Per a ells, Barcelona no és una ciutat, és un equip de futbol que representa el paradís, Europa. Vaig quedar corpresa d’aquests adolescents i vaig voler explicar la seua història. He fet una novel·la molt documentada amb bocins de la vida d’aquests xicots i xicotes. He volgut que els nostres adolescents reflexionen i pensen com d’afortunats són de viure en el primer món; i que, al mateix temps, s’identifiquen amb els protagonistes i puguen sentir, ni que siga una mica, el seu patiment.»
«Estic contenta d’haver quedat finalista del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, no solament pel prestigi del premi sinó també per publicar amb l’editorial Bromera. Espere que aquest siga el començament d’una llarga amistat. En termes futbolístics he fet un xut a porteria i he pegat al pal! Continuaré intentant-ho!.»