|
|
|
|
Edicions Bromera serà l’editora de l’obra completa del Nobel Orhan Pamuk. En març es publicarà el primer títol, Istanbul, al qual seguiran uns altres com El castell blanc –en maig–, El llibre negre, Em dic Vermell o Neu, així com El museu de la innocència, obra que l’autor ultimava en el moment de la concessió del Nobel.
Ha rebut nombrosos guardons internacionals, entre quals hi ha el Premi France-Culture, el Premi al Millor Llibre Estranger del New York Times i el Premi de la Pau dels Llibreters Alemanys. El 2006, l’Acadèmia Sueca li ha atorgat el Premi Nobel de Literatura, en reconeixement a la seua trajectòria com a escriptor i al seu compromís pels drets humans. Pamuk, fill d’una família acomodada, va començar els estudis d’Arquitectura a la Universitat d’Istanbul, però els va abandonar perquè estava més inclinat a la pintura i a l’escriptura. Sí que va acabar, però, la carrera de Periodisme, encara que mai no va arribar a exercir. Durant el període universitari va escriure dues novel·les, Cevdet Bey i els seus fills (1979) i La casa del silenci (1983), però el primer èxit li va arribar amb la publicació d’El castell blanc, el 1985. Aquest títol, la primera de les seues novel·les traduïda a l’anglés, va cridar l’atenció de l’escriptor nord-americà John Updike i li va obrir les portes de l’èxit. Pamuk va viure durant tres anys a Nova York, on va treballar de professor visitant a la Universitat de Columbia. Allà va redactar la seua quarta novel·la, El llibre negre (1990), considerada per alguns crítics com una de les seues millors obres. Els dos últims títols, Em dic Vermell (1998) i Neu (2002), l’han fet conéixer arreu del món com un literat amb personalitat pròpia. Ambdues novel·les aborden el tema dels conflictes derivats de Turquia, dividida entre l’Orient i l’Occident, on la cultura laica competeix amb l’islamisme radical. Precisament aquestes obres inclouen una dimensió política que uns quants anys després, el 2005, va dur problemes a Pamuk. Les seues declaracions al diari suís Tages Angeizer, on afirmava que a Turquia van ser assassinats trenta mil kurds i un milió d’armenis, el van obligar a abandonar el país. A més, uns mesos després d’aquesta entrevista, es va incorporar un article nou al codi penal turc segons el qual aquell que insultés explícitament Turquia podia ser condemnat a presó. A Pamuk se li va aplicar aquest article amb caràcter retroactiu, i va ser jutjat a la fi de 2005. El cas va causar un gran enrenou internacional, i finalment va ser absolt. Recentment ha publicat Istanbul (2006), una obra que posa en relleu la situació dels turcs, sumits en la melancolia d’un poble que va ser un imperi, però que necessita Occident per a construir el seu futur. El missatge de Pamuk resulta sempre molt atractiu per als lectors europeus, perquè és el d’un turc que parla com un occidental, mentre que se’l reconeix escindit entre dues cultures.
Així queda retratada una de les ciutats més fascinadores –amb una situació privilegiada, entre Europa i Asia– que es debat entre l’islamisme més radical i l’occidentalisme. De les pàgines d’aquesta obra també es destil·la el sentiment que impregna la consciència dels turcs, una espècie de malenconia que recorda el passat gloriós de la capital d’un imperi mentre que, en el present, intenta fer-se un lloc a l’Europa moderna i econòmicament desenvolupada.
La crítica
La crítica
«Una declaració d’amor.» Sunday Times «Un llibre irresistiblement seductor.» The Guardian «Magnífic, elegíac, impressionista.» Literary Review «Extraordinari i commovedor.» Financial Times «Aquest llibre erudit aconsegueix ser unes memòries d’infantesa addictives, un museu en prosa d’una ciutat amb l’Oest al cap i l’Est a l’ànima, i un estudi de l’alquímia entre el lloc de procedència i el jo.» The Guardian «Aquesta elegia tranquil·la, instructiva i encantadora d’una infantesa redimida i d’Istanbul en si mateix portarà el món als peus [de Pamuk]. Hauria de ser llegida, i rellegida, simplement per alegria.» Observer «En aquest llibre breu Pamuk aconsegueix seleccionar per a nosaltres una història ricament detallada de la ciutat i d’aquells que han escrit sobre ella, l’han pintada, l’han fotografiada abans que ell. La investigació que apuntala Istanbul és manipulada meticulosament i impecablement –l’amplitud de referències i al·lusions està unida a la fluïdesa amb què Pamuk la combina amb les seues respostes personals a la ciutat... Amb rigor i estil ha fet un llibre honest i adorable que figurarà entre els millors llibres que s’han escrit sobre Istanbul. Cal llegir-lo, i després visitar la ciutat.» Irish Times «Un llibre extraordinari i transcendentalment bell... Feia molt que no havia llegit un llibre amb aquesta originalitat cristal·lina, o un que em commoguera tant.» Katie Hickman «Aquest llibre evocatiu té èxit en les seues dues tasques. És un dels llibres de memòries d’infantesa més commovedors que he llegit en molt de temps; i m’ha fet anhelar –més del que qualsevol brillant fullet turístic podria fer-ho– estar una altra vegada a Istanbul.» Noel Malcom «Un llibre irresistiblement seductor, i la seua seducció no recau en l’autoretrat de l’autor, sinó en la seua identificació poètica amb Istanbul... Les seues novel·les l’han fet ja cèlebre en tot el món, però tal vegada serà recordat més temps per aquesta commemoració melancòlica de la ciutat del seu cor.» Jan Morris «Un llibre de memòries original i amb un nivell literari molt elevat.» ABCD «Una meravellosa festa per a la ment.» El Cultural «El llibre més sensible de Pamuk, captivador.» Babelia «Istanbul es lliga de tal manera en les primeres vivències d’Orhan Pamuk que es fa indissociable de la seua vida personal i la tiny amb el seu clima, els seus colors, les seues olors i els seussorolls.» Culturas «Aquest llibre de memòries s’ha de comptar entre el millor que ha escrit el turc fins avui.»
Benzina
Alguns fragments d'Istanbul
Alguns fragments d'Istanbul
El castell blanc
El castell blancAl segle XVII, un científic italià és capturat per pirates entre Venècia i Nàpols, i és venut com a esclau al mercat d’Istanbul. Un savi astròleg turc, delerós per conéixer els avenços científics d’Occident, el compra. Així comença l’extraordinària història d’aquests dos homes, que físicament són iguals, la qual cosa els intriga i els atemoreix alhora. Els dos homes elaboraran junts projectes per a entretenir el sultà, mentre s’estableix entre ells una relació fascinadora en la qual cadascú aprén de l’altre. Aquesta situació permet a Pamuk reflexionar sobre la identitat pròpia de cada persona i el destí de la intel·lectualitat.
La crítica
La crítica
Però John Updike no va ser l’únic que va quedar fascinat per El castell blanc. A continuació, citem alguns comentaris de la crítica internacional: «El castell blanc ofereix als lectors la seua primera oportunitat de familiaritzar-se amb l’escriptura d’Orhan Pamuk [...] el principal novel·lista turc i una de les figures literàries més interessants d’arreu del món. [...] És un llibre molt divertit i que emociona realment, un llibre amb molts elements per a entretenir i enganxar.»
Savkar Altinel, «Una nova estrella ha nascut a l’Orient, Orhan Pamuk, un escriptor turc. I si El castell blanc és representatiu de la seua ficció, s’ha guanyat el dret que el comparen a Jorge Luis Borges i a Italo Calvino, els quals presideixen aquesta novel·la com àngels benefactors. [...] No és un altre filòsof de segona fent veure que és un novel·lista. Us podeu relaxar. El senyor Pamuk és un contador d’històries amb tanta valentia i tant agilitat narrativa com Shahrazad.»
Jay Parini, «Una metàfora vàlida per a quasi qualsevol conflicte entre cultures [...] El castell blanc és una meditació important i elegant sobre Orient i Occident. Tot i la seua poca llargada, és filosòficament i històricament profunda, i les comparacions amb Kafka i Calvino no són exagerades; la seua serietat, la seua delicadesa i la seua subtilesa es fan notar a tot arreu.»
Robert Carver, «L’atractiu d’El castell blanc resideix en l’estrany matrimoni del racionalisme occidental i la fe religiosa oriental. [...] Aquell castell inassolible ens recorda a Kafka. Les estructures lingüístiques recorden a Nabokov. La interacció de ciència i fantasia ens fa pensar en Italo Calvino. Però Orhan Pamuk també té autonomia pròpia.»
Christopher «Hi ha novel·listes que ens entretenen amb la seua inventiva i novel·listes que ens entretenen amb la nostra inventiva. Pamuk aconsegueix fer les dues coses. [...] Com a meditació filosòfica, El castell blanc provoca curiositat i capta completament l’atenció. Com a novel·la d’amor, El castell blanc esdevé de sobte vívida i impredictible.
Paul Berman,
Alguns fragments d'El castellblanc
Alguns fragments d'El castell blanc
Ressenyes
Ressenyes
Discurs pronunciat amb motiu del lliurament del Premi Nobel de Literatura
http://www.nobelprize.org
|
|
En blanc i
negre
