Que la competència lectora està fortament lligada amb les habilitats, les actituds, els interessos, els hàbits i els comportaments relacionats amb la lectura és una afirmació que està avalada per nombrosos estudis i evidències. Per exemple, ja les proves PISA de l’any 2000 observaren que la relació entre la competència lectora i la implicació en la lectura, que inclou actituds, interessos i pràctiques, era més gran que no la que hi ha entre la competència lectora i la situació socioeconòmica (OCDE, 2002).
És sabut i acceptat que el treball de la competència lectora és fonamental en el desenvolupament cognitiu, ja que les persones accedim al coneixement a través dels llibres de manera autònoma i personal. En la societat actual un domini eficaç de la lectura pot resultar determinant en el futur acadèmic, però també, emocional dels xiquets i les xiquetes.
Ara bé, hem de donar la mateixa importància al temps que dediquem a la lectura, i al que emprem parlant dels llibres, concretament, del contingut dels llibres. I és que, més enllà de poder accedir a la comunicació escrita, cal potenciar altres aspectes importants per al desenvolupament de l’alumnat, com ara, l’aprenentatge dialògic. Aquest concepte, quan és vinculat als llibres, es basa en la lectura compartida i en la compartició i –per què no– la confrontació de punts de vista. Per tant, es tracta d’una activitat en la qual l’aprenentatge es produeix a partir de converses i de les interpretacions que les persones participants fan d’un mateix text.
El diàleg és un instrument de cohesió en les societats, ja que es basa en l’intercanvi com a eina fonamental per aprendre, i aprofita als xiquets i les xiquetes per a relacionar-se amb les persones que formen part del seu context social. La diversitat dels punts de vista enriqueix i transforma les experiències escolars dels estudiants i el sentit del seu aprenentatge, a més d’obrir-los nous horitzons. Per això, els xiquets i les xiquetes que participen en tertúlies sobre llibres s’arriben a marcar objectius d’aprenentatge que d’una altra manera ni tan sols haurien contemplat. Per tant, estaríem parlant de la construcció col·lectiva de significat i coneixement a partir del diàleg amb tot l’alumnat participant en la tertúlia.
Les experiències dialògiques tenen una gran acollida a l’àmbit educatiu a causa del seu impacte positiu en l’adquisició de les competències lectores, per això el format de les tertúlies literàries s’ha consolidat com una de les actuacions d’èxit que més interés desperta. I això és degut al fet que la tertúlia sobre llibres implica una manera de llegir que ultrapassa l’acte individual, ja que genera una experiència diferent al voltant del fet lector, basada en la socialització dels punts de vista, però també en l’aclariment de conceptes i, per tant, en una major comprensió de les obres.
Les tertúlies literàries suposen una comprensió compartida, promouen la reflexió crítica, la participació, milloren l’autoestima i la seguretat –en facilitar l’expressió de les pròpies opinions en un àmbit proper–, i ens permeten desenvolupar competències i habilitats com, per exemple, l’adequada argumentació i l’exposició en públic d’una idea, el respecte i l’acceptació d’altres opinions, l’escolta pausada i comprensiva, la solidaritat...
Una vegada assumides les virtuts i el valor pedagògic i acadèmic de les tertúlies, ens endinsem en una altra qüestió: són tots els títols susceptibles de ser treballats d’aquesta manera, o han de tenir unes característiques específiques?
Alguns corrents científics propugnen que els actes comunicatius dialògics són un recurs molt potent per l’aprenentatge i la inclusió social, però consideren imprescindible que estiguen basats en obres clàssiques de la literatura universal. Els participants fan la lectura d’una obra dins del cànon i hi reflexionen durant unes quantes sessions, al llarg de les quals es produeix un diàleg igualitari que propicia la reflexió sobre situacions que s’hi plantegen, i la reinterpretació dels textos clàssics.
Limitació o oportunitat?
Els clàssics universals són obres que, per la seua qualitat, han perdurat al llarg del temps. En ells, a més, trobem reflectits els grans temes que han preocupat la humanitat, i que transcendeixen les cultures i les èpoques. Per tot això, la introducció d’aquestes obres des dels primers nivells de l’ensenyament pot reportar una gran quantitat de beneficis.
Ara bé, si acceptem aquestes premissa, vol dir que hem d’excloure qualsevol altra lectura de la possibilitat de ser treballada des de la reflexió dialògica? Hem de renunciar a tots els beneficis que reporta la lectura compartida d’un llibre, simplement perquè no es troba inclòs entre els clàssics de la literatura universal? És evident que no.
Al projecte Emociona’t trobareu algunes adaptacions de clàssics a partir de les quals podeu treballar a classe la lectura dialogada, i també disposareu d’altres títols contemporanis que, per les seues característiques o pels temes que tracten, permeten també l’aprofitament d’aquesta metodologia. La Lectura activa té, com a eix fonamental i eina bàsica, el treball dialogat dels llibres per al desenvolupament de l’alumnat en tant que persones crítiques, capaces d’escoltar els altres i d’expressar i defensar les seues opinions i punts de vista, amb arguments i amb respecte.
En resum, els beneficis de parlar sobre llibres són molts, i diversos. Ja siga a partir de la revisió dels clàssics o de la mà dels autors i les autores més rellevants del panorama actual, el que és evident és que dialogar a partir de les lectures fa més gran l’experiència lectora. I tenint-ho tan fàcil, qui deixaria de provar?
