Vicent Usó guanya l'Alfons el Magnànim de Narrativa

29-4-2015

Joan Carles González Pujalte guanya en poesia amb "Rastres de l’escapiste"

L’autor Vicent Usó ha sigut distingit amb el prestigiós Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa per l’obra titulada Les veus i la boira, guardó que la Diputació de València dota amb 20.000 €. El jurat ha destacat que es tracta d’una novel·la «coral, molt original i entretinguda que utilitza diverses fonts documentals com la premsa, cròniques, memòries i entrevistes per a narrar secrets i drames ambientats en les illes Columbretes i també a Terol i altres localitzacions, durant i després de la Guerra Civil». Les veus i la boira serà publicada per Bromera la propera primavera en la col·lecció «L’Eclèctica».
L'acció arranca un dia de setembre de 1972, quan el periodista Bernat Sequeral descobreix, durant el sepeli del seu pare, que el taüt on creia que reposaven les despulles de la seua mare està buit. Trasbalsat per aquella evidència, s’imposarà d’aclarir per què no hi és el cadàver de la mare, però aquella investigació el durà en poc de temps a la mort. O almenys, això creu la seua esposa, Clarisse Mallo, que, vint anys més tard, s’oposarà rotundament a la voluntat del seu fill Mateu, periodista com el seu pare, de reprendre el fil d’aquelles perquisicions. Però Mateu està decidit a descobrir què va passar.
Les seues investigacions el conduiran de la Mallorca del boom turístic al cor socarrat i aspre de Castella, dels Pirineus francesos a la Peníscola de primers de segle, del Terol on republicans i franquistes dirimeixen, enmig d’un fred siberià, la supremacia bèl·lica a les illes Columbretes, veritable cor de la narració. A poc a poc, a través de les veus dels protagonistes, Mateu anirà descobrint diferents històries d’amors que es creuen amb assassinats i violacions, amb barques de pesca i vaixells fantasmes, amb contrabandistes d’armes, estraperlistes i especuladors urbanístics.
Les veus i la boira és, doncs, una història amb múltiples ramificacions, que recorre els darrers setanta anys del segle vint a partir de les veus dels personatges que la van protagonitzar i que van desgranant la seua versió dels fets.
Vicent Usó (Vila-real, 1963), a més d’escriure novel·la, fa articles d’opinió, periodisme cultural i guions per a teatre i televisió. És un escriptor prolífic i la seua obra ha rebut bons elogis per part de crítica i públic i ha sigut reconeguda amb premis com el Fiter i Rossell al Principat d'Andorra o l'Andròmina de narrativa dins els premis Octubre. També ha sigut finalista del premi Sant Jordi de novel·la. Entre les novel·les que ha publicat destaquen La mirada de Nicodemus, La taverna del Cau de la Lluna, L'herència del vent del sud, Crònica de la devastació o Les ales enceses. A més, és un dels autors de l’obra col·lectiva Subsòl, publicada en «L’Eclèctica», juntament amb altres autors reeixits del nostre panorama literari actual.
Per la seua banda, el Premi Alfons el Magnànim València de Poesia,
que la Diputació de València dota amb 10.000 €, ha distingit Joan Carles González Pujalte pel seu poemari Rastres de l’escapiste. Es tracta d’una obra amb «una estructura formal de ritme lent, que dialoga de manera profunda amb l’emoció continguda que la inspira», segons el jurat, que ha destacat també «el caràcter reflexiu i metafòric del llenguatge emprat que dota el llibre d’una consistència notable». El poemari serà publicat en la col·lecció «Bromera Poesia».

Tornar