Bromera publica l’últim títol de Margaret Atwood
24-6-2010
L’any del diluvi és la nova obra de la Premi Príncep d’Astúries de les Lletres
Bromera acaba de publicar en la col·lecció «L’Eclèctica» L’any del diluvi, l’últim èxit de la reconeguda autora Margaret Atwood, una de les escriptores més reeixides del panorama internacional que destaca pel tractament acurat i precís del llenguatge, que dota les seues paraules d’un sentit inexorable i evocador. D’aquesta manera, l’escriptora contemporània més important del Canadà, Premi Príncep d’Astúries de les Lletres, coneguda també pel seu fort compromís amb el feminisme i pel seu activisme social, s’incorpora al catàleg de Bromera. L’any del diluvi, com el conjunt de l’obra d’Atwood, beu dels seus plantejaments respecte a temes com la protecció del medi ambient, les desigualtats en el món o el paper de la dona en la societat actual.
Amb motiu de la publicació de l’obra, Bromera ha posat en marxa una campanya de promoció que inclou la col·laboració amb Ecologistes en Acció per tal que L’any del diluvi continue sent una història de ficció. L’editorial destinarà l’1% de cada exemplar venut de la primera edició a la campanya «En acció per la Mediterrània», un projecte que l’ONG desenvolupa en totes les costes peninsulars tocant a aquesta mar i que compta amb diverses línies de treball: investigació, divulgació dels ecosistemes i sensibilització sobre la seua problemàtica.
L’acció d’aquest nou èxit de Margaret Atwood ens situa en l’any vint-i-cinc de la nova era, en una hipotètica societat futura. L’equilibri mediambiental està en risc i els avenços científics han alterat les espècies de manera extravagant: conills fosforescents, lleons barreja de xai, porcs amb teixit cerebral humà... El desastre natural que posarà fi a la Terra tal com es coneix, el diluvi que els Jardiners de Déu –una secta que uneix ciència i religió– han profetitzat, s’acompleix. Dues amigues han sobreviscut: Ren i Toby. Però cap de les dues no sap que l’altra és viva, i ja no poden estar-se més temps recloses en els espais que els han salvat la vida fins al moment. No estan soles, però... Com es pot distingir qui és amic i qui enemic en un món en què la lleialtat no té valor?
Sorprenent i agosarada, amb girs tendres, violents i reflexius, i un humor pertorbador, L’any del diluvi és l’obra més brillant i enginyosa de Margaret Atwood. La crítica internacional l’ha qualificada com «apassionant i visceral, la qual cosa demostra el talent narratiu, ple d’energia, enginy i mestria de l’escriptora» (The New York Times), «Atwood s’ha superat a ella mateixa. L’any del diluvi és alhora un cant a l’esperança humana i una crítica colpidora a la nostra capacitat d’autodestrucció. La novel·la mostra l’autora [...] al cim dels seus prodigiosos poders creatius» (Elle).
Atwood, en declaracions al voltant de l’obra, ha reconegut que «fins ara mai no havia retornat a una novel·la per a escriure’n una altra relacionada amb aquesta». Per què ara sí? L’autora ho justifica afirmant que l’argument d’Oryx and Crake –novel·la anterior a aquesta en la qual s’esbossen alguns dels personatges i trames de L’any del diluvi– «a molts els semblava que era ciència-ficció, però en els tres anys que van passar abans de començar a escriure L’any del diluvi, el buit present entre aquell futur suposadament irreal i aquest tan dur al qual sobrevivim sense dificultats s’estrenyia amb molta rapidesa. Què li està al nostre món?», es lamenta Atwood. Així, aquesta última obra de l’escriptora esdevé una apel·lació a reflexionar sobre el nostre paper davant el repte de salvar el nostre planeta.
Margaret Atwood (Ottawa, 1939) és l’autora canadenca més eminent, amb una producció literària que supera els quaranta llibres entre ficció, poesia i assajos crítics, publicats en quasi una quarantena de països. Ha rebut premis com el Man Booker, guardó al qual ha sigut candidata en dues ocasions més, i el Príncep d’Astúries de les Lletres. És especialment reconeguda per la seua capacitat per a crear personatges femenins amb una forta personalitat, sovint enigmàtics, i la seua excel·lència a l’hora de narrar històries amb finals oberts, al mateix temps que dissecciona l’estil de vida contemporani. L’any del diluvi és la primera obra de l’autora que s’incorpora a la col·lecció «L’Eclèctica».





Què és això?






