Herta Müller: "Tota frase és una obra d'art"

Herta Müller, Premi Nobel de Literatura, ha presentat en roda de premsa hui a Madrid la seua última obra –considerada el seu millor llibre–, Tot el que tinc, ho duc al damunt, en un acte que ha tingut lloc al Goethe-Institut. A més, aquesta vesprada, a les 19.30, es farà una lectura de la seua obra a la mateixa institució i demà serà quan l’autora d’origen romanés es trobe amb els lectors, a les 19.00 hores, al saló d’actes de la Biblioteca Nacional, en un encontre conduït pel periodista i escriptor Juan Cruz.

La presència de Herta Müller a Madrid ha despertat una gran expectació entre els mitjans, que han omplit la sala que acollia la presentació a la premsa de l’obra d’aquesta dona menuda que irradia grans dosis d’energia. Amb frases profundament reflexives i intenses, Müller ha explicat el paper de la memòria històrica en el seu treball, afirmant que «tot i que exerceix un paper molt important, en realitat no és més que un material per a treballar després amb la llengua, de manera que tota frase esdevinga una obra d’art».

Tot el que tinc, ho duc al damunt, editada simultàniament per Bromera i Siruela (en castellà), és la primera obra que l’autora publica després de la concessió del Nobel i està avalada per les excepcionals crítiques que ha rebut. Respecte a aquest guardó, Herta Müller ha afirmat rotundament que no ha canviat la seua vida en absolut, «l’únic que ha canviat són determinades circumstàncies, com ara l’atenció que em dispensen els mitjans».  

Basada en l’experiència del poeta germanoromanés Oskar Pastior, esdevé testimoni universal de com, als lager, la pèrdua de les possessions materials va lligada a l’horror de la pèrdua d’humanitat. L’escriptora germanoromanesa ha recordat la figura d’aquest autor, amb qui originàriament anava a escriure el llibre. La seua mort sobtada va fer que aturara el projecte, fins que un any després el va reprendre com a homenatge al gran poeta europeu. L’escriptora ha volgut destacar també la tasca que fan els traductors «mai suficientment ben reconeguda». El fet que també siguen escriptors, ha afegit, permet que el que es puga perdre en el procés de traducció es compense amb les seues aportacions.

Des de les primeres línies de Tot el que tinc, ho duc al damunt, el lector queda atrapat per l’extraordinari poder expressiu de Müller per a narrar una història commovedora i dramàtica que descriu la quotidianitat de la vida sense llibertat en un camp de treball forçat, l’anul·lació de l’individu i la lluita per la supervivència en condicions extremes. Nominada al prestigiós premi Deutscher Buchpreis, que selecciona les millors novel·les de l’any en alemany, ha rebut el beneplàcit unànime de la crítica, que l’ha qualificada com una «obra mestra» (El Cultural), en la qual «cap escena ni frase és previsible ni convencional» (Babelia).

La publicació de Tot el que tinc, ho duc al damunt en la col·lecció «L’Eclèctica» se suma als tres títols de l’autora que Bromera ha incorporat al seu catàleg anteriorment, tots ben representatius de la literatura de l’escriptora germanoromanesa, i que han oferit, a més, la possibilitat de llegir la seua obra per primera vegada en la nostra llengua: L’home és un gran faisà en el món, La bèstia del cor, i recentment, En terres baixes, la primera obra de Müller, que va ser publicada a Alemanya després de ser censurada al seu país natal, Romania. L’obra descriu, des d’una mirada infantil, la vida dels suabis germanoparlants del Banat en el context de la Romania comu­nista i l’escenari d’una aldea rural poc idíl·lica, envoltada de fam i pobresa.

Considerada una de les últimes veus que demana justícia per als desemparats i oblidats per la història, la literatura de Herta Müller és qualificada de combativa, dura, lúcida i mordaç, amb elevades dosis de lirisme. La seua obra està impregnada de vivències personals, com ella mateixa ha explicat: «Tot el que he escrit està relacionat amb el que em va tocar viure durant trenta anys sota una dictadura», i s’erigeix així en símbol de la defensa de les minories i contra els totalitarismes.

Herta Müller (Nitchidorf, Romania, 1953) descendeix de la minoria alemanya a Romania. Va estudiar filologia germànica i romanesa a la Universitat de Timisoara i, pel seu paper en defensa dels drets d’aquesta minoria, es va veure obligada a exiliar-se a Berlín, on viu des del 1987. Membre de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura i autora de més d’una vintena de llibres entre novel·les, poesia i assaig, traduïts a nombroses llengües, ha estat guardonada amb alguns dels premis més importants d’Alemanya, com ara el Kleist, el Würth, l’Aspekte i el Joseph Breitbach, als quals cal sumar la darrera distinció que ha rebut: el Premi Nobel de Literatura.